Acabes d’entrar a la casa d’en Guiem, honorat telèpata i mag de la paraula.
Has entrat per curiositat? Per necessitat? Per casualitat?
En Guiem està assegut al mig de la sala, amb les mans sobre una taula, palmells enlaire.
En Guiem està assegut al mig de la sala, amb les mans sobre una taula, palmells enlaire.
Té els ulls oberts, però no t’està mirant a tu.
Està mirant a través de tu.
Tornes a mirar-lo als ulls.
Però ara és diferent.
En Guiem i tu heu fet:
¡contacte visual!
Els seus globus oculars són dues boles de les grosses, dues piscines rodones que ja inunden tota l’habitació, dos planetes amb una gravetat insuportable.
Has caigut a la seva òrbita ocular,
i orbites![]()
Fins que acabes
caient
a dins.
...
Les teves sensacions
s’esvaeixen...
El teu cos
s’evapora...
Només queda la teva conciència, surant dins d’una esfera líquida,
i un lleu centrifugat
lent i suau.
Sé que ets una persona ocupada.
I, malgrat tot, segueixes aquí.
És clar,
qui no voldria
tornar a surar una estoneta
al ventre de sa mare?
Tard o d’hora, hauràs de tornar a les teves obligacions.
Però, fins llavors, pots quedar-te a casa meva tot el temps que vulguis.